Joc politicolingüístic 11

El Temps Nº 1212 4.09.2007 pg. 16.
Idees
La crisi de l’estat
Josep-Maria Terricabras

Una cosa em sembla clara: l’estat espanyol de les autonomies és l’invent d’unes superdiputacions que resol el maquillatge del centralisme de l’estat, però que no pot resoldre els problemes d’un estat plurinacional. L’error que encara paguem -i que pagarem sempre més, si no canviem d’estat-, ve de la Constitució del 78, feta amb por, amb massa por. Era llavors quan s’havia de reconèixer la plurinacionalitat de l’estat, en comptes d’acceptar -gairebé com una victòria, ai senyor- la tèbia i dubtosa distinció entre “nacionalitats” i “regions”.

Ara és massa tard.
(...)

Catalunya és simplement una colònia, encara que els pobres catalans ens entestem a dir-ne "nació". I les colònies mai no són -ho sabem per definió- com la metròpoli. Per això també em costa d’entendre, per exemple, l’obsessió que tenen molts
catalans -la dels espanyols, l’entenc- de comparar constantment Barcelona i
Madrid. Quan es comparen realitats desiguals, la comparació és sempre perversa o cega. Com podem comparar les dues ciutats? Primer, posem-les al mateix nivell. El pas necessari és, ________________________________

**************

Nivell de joc: diabòlic

Opcions

A. probablement, educar el PSOE en catalanitat.
B. potser, el federalisme romàntic.
C. ja us ho imagineu, posar-vos-hi fulles.
D. evidentment, la independència.
E. qui ho dubta?, agenollar-nos i parar el cul!
F. com fan el matemàtics, imaginar el problema resolt.


Trobareu la solució aquí

****************************

PS
Els premis als qui ho vagin endevinant tot, - sense fer trampa,
que nosaltres ho sabem o ho podem saber tot-,
seran anunciats properament en aquesta pantalla.
Estigueu preparats/des.