Joc politicolingüístic 13

CiU ____________________________________ SI EL TC RETALLA L'ESTATUT

PLA B Proposaria als ciutadans recuperar el text aprovat al Parlament o un replantejament del referèndum sobre l'autodeterminació
CONFLICTE La federació admet que aquesta via obriria un conflicte amb l'Estat
Marta Lasalas

"CiU no té cap intenció de resignar-se a una sentència del Tribunal
Constitucional contrària a l'Estatut. La federació nacionalista està estudiant
els diferents escenaris que es poden registrar però considera que si el resultat
final rebaixa el contingut del text caldrà plantejar el tema de nou als
ciutadans. Les propostes que ara per ara sospesa la cúpula de CiU passarien per
plantejar una consulta popular per tornar al text que va aprovar el Parlament el
30 de setembre del 2005 o bé recuperar la fórmula del referèndum sobre
l'autodeterminació. (...) "

___________________________

Nivell de joc: diabòlic

Opcions

A. PROMET ORGANITZAR UNA GRAN CARAGOLADA

B. INSINUA QUE PRESENTARÀ UN RECURS D'AMPARA

C. SOMIA ORGANITZAR UNA CASSOLADA POPULAR

D. ESTUDIA PLANTEJAR UNA CONSULTA POPULAR

E. EXIGEIX ELEGIR ELS MEMBRES D'UNA COMISSIÓ GESTORA

F. IMITAR LA PROMESA DEL LEHENDAKARI IBARRETXE

Trobareu la solució aquí

Joc politicolingüístic 12

El Temps Nº 1214.
Als nostres lectors
Àlex Milian

"Són diversos els eufemismes utilitzats per no dir _____________________
d’allò que, ara per ara, no té cap més nom. Molts polítics han vist en
l’articulació d’aquest territori una oportunitat econòmica tan evident que,
siguin catalanistes o no, han entrat en el joc d’inventar macroregions,
euroregions o xarxes de ciutats en les quals no faltaven mai Catalunya (o
Barcelona en les propostes més urbanes), el País Valencià (o València) i les
Illes (o Palma), tot i que sempre s’hi afegia algun altre territori per
dissimular els Països Catalans. Però és tan clar el potencial d’aquest territori
ben articulat que Espanya i França sempre l’han vetat. "

***********

Nivell de joc: avançat

Opcions

A. Occitània Mediterrània
B. Països Catalans
C. Arc Mediterrani
D. Zona Sececionista
E. Paradís del PATIB (Pa amb tomàquet i barretina)
F. Catalunya Imperial
G. Franja Oriental

_____________


Trobareu la solució aquí

Joc politicolingüístic 11

El Temps Nº 1212 4.09.2007 pg. 16.
Idees
La crisi de l’estat
Josep-Maria Terricabras

Una cosa em sembla clara: l’estat espanyol de les autonomies és l’invent d’unes superdiputacions que resol el maquillatge del centralisme de l’estat, però que no pot resoldre els problemes d’un estat plurinacional. L’error que encara paguem -i que pagarem sempre més, si no canviem d’estat-, ve de la Constitució del 78, feta amb por, amb massa por. Era llavors quan s’havia de reconèixer la plurinacionalitat de l’estat, en comptes d’acceptar -gairebé com una victòria, ai senyor- la tèbia i dubtosa distinció entre “nacionalitats” i “regions”.

Ara és massa tard.
(...)

Catalunya és simplement una colònia, encara que els pobres catalans ens entestem a dir-ne "nació". I les colònies mai no són -ho sabem per definió- com la metròpoli. Per això també em costa d’entendre, per exemple, l’obsessió que tenen molts
catalans -la dels espanyols, l’entenc- de comparar constantment Barcelona i
Madrid. Quan es comparen realitats desiguals, la comparació és sempre perversa o cega. Com podem comparar les dues ciutats? Primer, posem-les al mateix nivell. El pas necessari és, ________________________________

**************

Nivell de joc: diabòlic

Opcions

A. probablement, educar el PSOE en catalanitat.
B. potser, el federalisme romàntic.
C. ja us ho imagineu, posar-vos-hi fulles.
D. evidentment, la independència.
E. qui ho dubta?, agenollar-nos i parar el cul!
F. com fan el matemàtics, imaginar el problema resolt.


Trobareu la solució aquí

****************************

PS
Els premis als qui ho vagin endevinant tot, - sense fer trampa,
que nosaltres ho sabem o ho podem saber tot-,
seran anunciats properament en aquesta pantalla.
Estigueu preparats/des.

Joc politicolingüístic 10

Félix de Azúa. El País. 10 agost 2007

Tinieblas en el noroeste

(...) Es de todo punto evidente que Barcelona no ha dejado de crecer a pesar de
los esfuerzos de los partidos nacionalistas para que lo hiciera en dirección
única: la de continuar siendo capital de un país molt petit ("un país
pequeñito"), adecuado al talento y la voluntad de la elite dirigente nacional.
Sin embargo, no cabe duda de que nadie les ha hecho el menor caso y el trabajo
(mal pagado) de buena parte de la población ha creado una ciudad digna de
Gargantúa. En este momento la densidad urbana es la propia de cualquier ciudad
oriental, de ésas en donde toda actividad (con predilección por los entierros)
concentra a cien mil varones aullantes unos encima de los otros tirándose de las
barbas. El simulacro de que la corona de ciudades que rodea a Barcelona no tiene
la menor relación con Barcelona, desmentido por millones de automóviles que
entran cada día en la ciudad, ha colapsado la red de carreteras y ni siquiera
los carísimos peajes (rotundo desmentido a la leyenda de la avaricia catalana)
detienen el tsunami humano que trata de llegar a su trabajo cada mañana con la
lengua fuera.
Comunicaciones, aeropuertos, electricidad, agua, red de metros,
muelles y demás sistemas de circulación de mercancías calculados para un país
enano y para una ciudad de misa de doce, dan risa o hacen llorar. Que de ello
tenga toda la culpa el malvado y nunca bien definido "Madrit" no se lo traga ya
nadie. Ni los secesionistas, desde que han abandonado sus pueblicos y han
accedido a una información más rigurosa sobre cómo funciona una región
europea. Eso no quiere decir que, en efecto, no haya habido una abulia inadmisible por parte de los ministros que se supone tienen a España entera en la cabeza. Me temo que la tienen por partes y según quién manda en presidencia. En todo caso, ahora es quizás un poco tarde y ___________________________________, como dicen nuestros vecinos, si no quieren que la cosa acabe con otro levantamiento de los segadores (els segadors) versión urbana y con botellón Molotov en lugar de la atávica hoz (falç) del himno nacional.
(...)

___________________

Nivell de joc: fácil

Opcions

A. van a tener que compensar tantos años de "cornudez y apaleamiento",

B. van que tener que dar cuatro quintales de soberanía real,

C. van a tener que dar de mamar de verdad al que llora,

D. van a tener que detraer inversiones de todos los azimuts,

E. van a tener que inventar rápidamente el federalismo inexistente,

_____________________

Trobareu la resposta aquí

Joc politicolingüístic 9

Post al Blog de Víctor Alexandre

La Vanguardia nacional espanyola

Articles
per Víctor Alexandre
dimarts, 10 juliol 2007

"Crec que ha arribat el moment de contraatacar la tradicional hispanoaddicció que destil·len les pàgines
de La Vanguardia i d'advertir als seus reaccionaris propietaris i directius que la croada que han desfermat per tal d'espanyolitzar la presència catalana a la Fira de Frankfurt marca el límit. I és que els interessos de La Vanguardia, ja ho sabem, són obertament oposats a la recuperació dels drets nacionals de Catalunya; cosa
que subordina les seves vendes a una consciència nacional catalana com més baixa millor. D'aquí que no escatimi esforços a l'hora d'espanyolitzar la projecció exterior del país i de boicotejar la normalització de la seva llengua. És lògic:
si a Catalunya la gent compra diaris en català amb la mateixa naturalitat que a Espanya els compren en espanyol o a França en francès, qui comprarà La Vanguardia?
(...)
De què ens serveix una notícia ben elaborada i redactada si el missatge que ens transmet és ideològicament manipulador com el
de Frankfurt 2007? Ha hagut de ser el cònsol alemany de Barcelona, Wolf Daerr, qui desautoritzés públicament La Vanguardia per mentir dient que la convidada a Frankfurt és Catalunya quan en realitat ho són les lletres dels Països Catalans.
(...)
L'únic que passa és que ara les coses estan canviant i encara ho faran més.
A La Vanguardia se la pot pressionar perquè publiqui en català, però el problema no és la llengua. El problema és el diari. Per tant, el millor que poden fer aquells catalans que s'adonen de la contradicció que suposa comprar La Vanguardia i voler una Catalunya sobirana _____________________. "

******************

Nivell de joc : bàsic

Opcions

A. és llegir directament La Razón.
B. és comprar-la només els diumenges.
C. és deixar de comprar-la.
D. és somiar que La Vanguardia es publica íntegrament en català.
E. és subscriure-s'hi com més aviat millor, ara vénen plats de sopa.

_______________


Trobareu la solució aquí